dimarts 29 de desembre de 2009

Atles del Turisme a Catalunya

Recentment s'ha publicat l'Atles del Turisme a Catalunya, Mapa Nacional de l'Oferta i els Productes Turístics, realitzat dins el marc del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya (2005-2010).

Copiem de la web una introducció del contingut de l'Atles. Per més informació feu click aquí:
[http://www.ub.edu/mapaturismecat/ARTS/000.html]




La identificació dels diversos components de l’oferta i dels productes turístics ha portat a la seva individualització com a objecte d’estudi i de representació cartogràfica. Aquesta consideració ha donat pas a la seva formalització com a tema de tractament específic, es a dir, com a “full” o capítol específic. El resultat d’aquest procés és una obra que comprèn un total de 54 capítols específics o fulls. L’Índex resultant suposa una expressió explícita del catàleg de productes turístic i d’elements del sistema turístic. Els resultats s’han estructurat en dues Parts, precedides d’una Introducció.

El Mapa Nacional de l’Oferta i dels Productes Turístics de Catalunya comprèn un conjunt d’imatges cartogràfiques de la realitat turística de Catalunya, una cartografia temàtica entesa com la representació seleccionada i explicada de determinats fets geogràfics i homogenis, prèviament seleccionats, de diversos components de l’oferta i dels productes turístics, i de les diverses variables amb les que s’identifiquen o es caracteritzen. El procés d’identificació, anàlisi i caracterització ha estat marcat per la localització georeferenciada (coordenades UTM) dels elements i municipis objectes d’estudi, i s’ha operat amb els sistemes d’informació geogràfica. En termes més comuns es pot dir que el seu contingut és un veritable Atles del Turisme a Catalunya.

El contingut del Mapa Nacional de l’Oferta i dels Productes Turístics de Catalunya s’expressa mitjançant els tres llenguatges bàsics: imatges, textos i estadístiques. El conjunt d’imatges aplega, a la vegada, la cartografia (mapa principal i mapes secundaris), els gràfics, les figures i les fotografies. En total sumen 113 mapes, 124 gràfics, 26 figures i 113 taules estadístiques. Les escales geogràfiques de treball han estat variables, predominant la petita escala, mentre que per l’expressió dels resultats en suport paper s’ha utilitzat una escala gran. La divisió municipal i comarcal han estat les referències bàsiques.

La Primera Part es dedica al Patrimoni natural i cultural: Usos turístics i productes. Aquesta part s’ha organitzat en cinc grans epígrafs o blocs temàtics que agrupen els diversos recursos, usos turístics i productes, segons similitud del recurs o de l’ activitat:
1. Medi natural i paisatge cultural.
2. Història i Cultura.
3. Recursos naturals, activitat turística i esport.
4. Equipaments de recreació, oci i salut.
5. Organització d’esdeveniments i atracció de visitants.

La Segona Part es dedica a l’Oferta i la demanda turística: anàlisi sectorial i territorial. L’exposició dels resultats es fa mitjançant sis epígrafs o blocs temàtics que agrupen el tractament dels diversos components del sistema turístic, explicitant tanmateix la perspectiva territorial i les perspectives social i econòmica:
1. Anàlisi i avaluació de l’oferta d’allotjaments i serveis principals.
2. Els turistes: anàlisi de les tipologies i perfils.
3. L’oferta i els productes segons els operadors estrangers.
4. Turismes i entorns geogràfics.
5. Turisme i estructura socioeconòmica.
6. Turisme i estructura territorial.



El resultat del procés d’estudi i representació cartogràfica de l’oferta i els productes turístics de Catalunya s’han expressat, finalment, en dos formats de sortida:
  1. Informació en suport convencional, formalitzada com a atles en suport paper.
  2. Informació en suport digital, formalitzada en un espai web.
El web específic permet un accés via internet als continguts de l’Atles de manera més interrelacionada i, a més, el web específic incorpora un visor. El visor possibilita accedir a tota la informació textual, gràfica, estadística i cartogràfica de l’obra i, d’altra banda, facilita una aproximació interactiva amb la possibilitat de creuar informació referida a diferents variables sobre una base cartogràfica comuna.



El primer nivell d’aquest espai web comprèn un menú que reflecteix l’estructura bàsica del format convencional de l’Atles del Turisme a Catalunya: la part introductòria, la Primera part, la Segona part i la última part dedicada als índex. En aquest menú, també es visualitzen els corresponents blocs temàtics de la primera i segona part.

En un segon nivell apareix un altre menú més concret, en cada cas. Per exemple, clicant qualsevol dels blocs temàtics apareixeran els capítols. Si s’obre una capítol es mostrarà el text, i en una columna les miniatures dels mapes, els gràfics i les taules; i si es clica la icona la imatge s’ampliarà.

Es completa amb un llistat de paraules clau. Escollim una paraula se’ns mostren els textos, mapes i/o gràfics que contenen la paraula seleccionada.


Atles dirigit per Francesc López Palomeque (dir. científica) i Dolores Sánchez Aguilera (dir. tècnica).

dimecres 11 de novembre de 2009

Irak: destino turístico

Un titular el diario Público (en su versión digital de hoy miércoles):

Irak... ¿paraíso turístico?

El titular encabeza el siguiente texto:

"Una comitiva del país busca financiación en la feria del turismo de Londres".

Irak vuelve estos días a una feria de turismo mundial después de más de una década. El país participa en el World Trade Market de Londres con el objetivo de recuperar el turismo perdido gracias a la invasión de 2003. No parece que Irak fuera un paraíso turístico entonces, pero para Hasan Al-Fayadh, responsable de comunicación de la delegación que se desplazará a la capital británica, el país pretende conseguir una cuota de visitantes y promocionarse mundialmente.

La guerra sigue presente en las calles de Irak, pero no deja de ser un signo positivo que el país tenga representación en una feria de este tipo. Habrá que ver cuál es la oferta que pretenden hacer. El principal objetivo es conseguir financiación para desarrollar las infraestructuras pertinentes y reformar los 784 hoteles que aún están en pie.

Geoff Hann, director de Hinterland Travel Managing, la única agencia europea que ofrece viajes a Irak, ha sido uno de los máximos defensores de las posibilidades turísticas del país. "El turismo está dando sus primeros pasos después de los problemas de los últimos años, pero el país tiene sitios que merece la pena ver porque es dónde comenzó la civilización".

La web de la feria destaca Bagdad como capital intelectual del Islam durante siglos, siendo puntera también en el ámbito de la astronomía, la literatura, las matemáticas y la música. También rescata la versión de algunos historiadores que aseguran que el jardín del Edén se encuentra a 50 kilómetros de Basora, la ciudad desde la que partió Simbad el marino en Las mil y una noches.

Algunas ciudades como Samarra, han sido declaradas patrimonio de la humanidad por la UNESCO y el mito de la antigua Mesopotamia sobrevive pese a la invasión.

La directora del evento, Fiona Jeffery cree que Irak tiene el potencial de convertirse en "una zona viable de turismo como lo es hoy en día Vietnam, Camboya y Croacia".

Además, destaca la importancia del turismo como elemento regenerativo: "En el pasado, el turismo ha jugado un papel importantísimo en la regeneración de muchos países que sufrieron guerras. En el futuro, el turismo tiene el potencial de hacer de Irak un país mucho más próspero generando riqueza y puestos de trabajo".

Una vez que las bombas dejen de sonar, si alguna vez lo hacen, llegará la ansiada reconstrucción. Para cuando ello ocurra, las raíces de Irak estarán enterradas entre amasijos de hierro y polvo. La mayoría del patrimonio se ha perdido gracias a la inestimable colaboración de los bombardeos norteamericanos y al expolio de palacios, bibliotecas y universidades.

Lo de vender Irak como la cuna de la civilización, se habrá quedado obsoleto y no quedará más remedio que dar luz a un nuevo paraíso turístico artificial, al estilo de Dubai.

Desafortunadamente, esa parece ser la idea. Hace poco más de un año, los medios destaparon un proyecto del Gobierno de EEUU para convertir la zona verde de Bagdad en un gran complejo turístico para ricos lleno de boutiques de lujo, torres de oficinas, comercios y campos de golf.

El desarrollo costaría unos 2.700 millones de euros y lo llevarían a cabo el Pentágono y varios inversores extranjeros. Hasta después de a guerra, el negocio de la guerra seguirá siendo jugoso.


Texto propiedad de:
© Diario Público.


-----------------

Quizás uno de los atractivos sea Wadi Al-Salam, el mayor cementerio del mundo, en Najaf, con 6 km2 y unas 5 millones de personas enterradas.


Wadi Al-Salam (El Valle de la Paz)

Wadi Al-Salam (El Valle de la Paz)


--------------------------

Algunas instituciones se lo toman algo más en serio que el World Trade Market y apuestan por proyectos como el ICPTTR (International Centre for Peace Through Tourism Research).


dimarts 27 d’octubre de 2009

"Experimental travel": turisme dadaista.

Aquí ho teniu en català
Y en castellano
-------------------


LATOUREX

LAboratoire de TOURisme EXpérimental
Laboratory of experimetal tourism



A-Z-travel

Choose a town to visit from A to Z. Find the first road beginning with A and the last beginning with Z, and draw a line between the two. Walk the length of this line and discover the city alphabetically.

AESTHETIC-TRAVEL

Turn a typical holiday into an aesthetic journey. Every time you stay in a different "Hotel Bellevue", photograph, draw or paint the view from your window.

AIRPORT-TRAVEL

Spend 48 hours in an airport without getting on a plane. Enjoy the comfortable lounges, the different washing facilities, the shops and the various eateries. Watch people skip through to the departure lounge and let your eyes glaze over as you peruse the ever-changing departures board.

ALTERNATING-TRAVEL

Leave your home on foot. Take the first road on the right, then the next on the left, then the next on the right, then the next on the left, etc. Carry on until something, a no man's land, a building or a stretch of water, blocks your path and you can go no farther.

ANACHRONISTIC-TRAVEL

  1. Travel using a means of transport that is old-fashioned or obsolete eg, sedan-chair, palankeen, galley, hackney cab, track motorcar, 2 CV, airship, etc.
  2. Visit a foreign town using an old edition of a guidebook.

With the help of a telephone directory (internet, or other method) find a person called Ariadne in a town of your choice.

Give Mr or Ms Ariadne a call and ask him/her what his/her favourite 21 places in the town are.

Mark each place on a map and visit them in a logical order.

BUDGET-TRAVEL

Travel on a total budget. Leave with not enough time and not enough money available to do your trip. Choose a destination that has nothing to recommend it, and where you have a limited understanding of the local language.

BUREAUCRATIC ODYSSEY

Take a tour of the following places known for their administrative function (rather than their touristic value): waiting rooms, social services offices, town halls, police stations. Use the facilities and resources eg, photocopier, brochures, magazines, and sample the gastronomic delights on offer eg, canteen, coffee machine, sandwich shop, etc.

BY-NIGHT-TRAVEL

Arrange to visit a place and arrive at night. Spend the night exploring the town and return home at dawn the next day.

CHANCE-TRAVEL

Insert the name of your home town into the index of a world atlas (if it's not there already). Throw a dice then count that number of lines down from your town. The one your finger lands on is the destination of your trip.

So for example if you live in Melbourne, Australia:
One will take you to Melbourne, USA
Two will take you to Mele, Cap, Italy
Three will take you to Melekess, Russian Federation
Four will take you to Melenki, Russian Federation
Five will take you to Mélèzes, Rivière aux, Canada
Six will take you to Melfi, Chad

COUNTER-TRAVEL

Travel with a camera, but don't take pictures of the famous landmarks and tourist attractions. Stand with your back to the sight and snap that view instead.

DODECATOURISM

All Twelve-travel itineraries should be built around the number twelve.
Examples:
Take a train that leaves at 12.12 and get off at the twelfth stop
Walk or swim along the twelfth line of latitude
Do a tour of hotels, only staying in room number 12
Begin a round-the-world trip with only £/$12/� in your pocket
Journey along motorways or highways that are number 12

DOUBLE-TRAVEL

Visit places whose names repeat themselves in their title eg, Sing-Sing, Bora-Bora, Baden-Baden.

END-OF-THE-LINE-TRAVEL

Take a suburban bus, tube or train out of a city and travel until the end of the line. Find accommodation to stay the night and explore the suburb that you find yourself in.

ERO-TRAVEL

Arrange to spend a weekend away with your partner. Travel to your chosen destination by different means and don't arrange a meeting time or place. Now look for each other...

EXPEDITON TO K2

Explore the area on a town plan or map that sits in the square marked K2. Take full advantage of all cultural attractions, gastronomic delights and watering holes in that area.

GASTRONOMY-TRAVEL

This gastronomic adventure consists of devising dishes and menus created exclusively from ingredients whose name contains a destination. For example Brussels(s) sprouts, Frankfurters, Paris mushrooms, Chantilly cream, etc

INSIDER-TRAVEL

Explore a place following the suggestions of the locals. Do exactly what they say.
Try doing this in your home town, on the pretence that you are a foreigner.

LASTMINUTE-TRAVEL

Give yourself a year off to go travelling. During those twelve months, travel the world by buying last-minute cheap deals from tour operators. Take a week here, 10 or 15 days there, half board or full board. The only prerequisite for your travels is that you plan your route, using the Internet, by linking holidays or flights that are reduced in price.

(1) From time to time you can go home to rest, do your washing, buy more pet food, vote, etc.

LITERARY-TRAVEL

Take a literary tour of the world without leaving your sitting room. Start with an author from your country, and then read a book by someone from a neighbouring country. Continue until you make your route around the globe.

MONOPOLY-TRAVEL

Method of city exploration which consists of discovering a capital by following the layout of its Monopoly board. Visit the streets, stations, jail, car park, water and electricity companies, etc all by throwing the dice and following the official rules of the game.

NAMESAKE-TRAVEL

Visit places in your home country that share their name with places abroad eg, Ellesmere in the UK (but also in Barbados).

OPUS-TRAVEL

Make a journey that is suggested by the title of a piece of art, literature, music or cinema. For example:

One Night in Bangkok
Round Ireland with a Fridge
Miss Saigon
A Year in Provence

RANDOM-MICRO-TRAVEL

Meet up with friends in a cafe on a Saturday morning
Put your house keys, name and address in an envelope
Mix up all the envelopes and redistribute them randomly
Spend the weekend at the address in the envelope you are given, keeping all the appointments (lunch, brunch or dinner) made by the usual occupant.

SLIGHT-HITCH-TRAVEL

Go to your nearest motorway slip-road with a backpack on and a large piece of card (approx 20*50 cm). Write the name of a faraway destination on your piece of card eg, Buenos Aires, Shanghai, etc. Stand by the side of the road, stick your thumb out and wait

SLOW-RETURN-TRAVEL

Pick a destination that is quite far from where you live and take the quickest form of transport you can find to get yourself home. For the return journey do the reverse and choose transport that is as slow as possible.

THALASSO-TRAVEL

Citing an invented burst water pipe or lack of hot water, invite yourself to take a bath at the house of your friends. Take with you all of the equipment that you would use in a spa: soap, shampoo, towel, bath-robe, relaxing music, seaweed scrub, champagne, etc.

TRAVEL-PURSUIT

Follow some friends when they go on holiday and don't let them out of your sight. Take lots of photos of them using a tele-photo lens. On their return home, welcome them with a slideshow of their holiday.

TRIP-POKER

Trip Poker is a travel game for four people. All you need is an ordinary dice. The game is split into three hands. At stake is a journey with the other players. Each player throws the dice in turn. He or she who gets the highest number wins the hand.

The winner of the first hand chooses the destination of their trip. The destination must lie within a specified distance of where the players live. This distance is calculated by multiplying the number on the dice by 100 km.

The winner of the second hand decides the date of the weekend away by adding a number of months onto today's date. That number is on the face of the winning dice.

The winner of the third hand determines the type of accommodation. Each number on the dice corresponds to an abode, see below.

  1. Hotel
  2. Campsite
  3. In the car
  4. In someone's house
  5. Under the stars
  6. No accommodation & no sleep!

---------------------------------------

Entrevista amb l'autor Joel Henry.


Joel Henry


de la guia de Lonely Planet!!




divendres 9 d’octubre de 2009

Ciutats imaginades i ciutats imaginàries

Text de Ferran Sáez Mateu (Universitat Ramón Llull) publicat a la Revista Barcelona Metròpolis (link: http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=21&ui=220).
En Ferran Sáez és Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i director de l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna (IEPB) de la Universitat Ramon Llull.


Ciutats imaginades i ciutats imaginàries

Quan la ciutat fantasiejada per un cert tipus de turisme ja no té res a veure amb els gustos i les necessitats de la gent que hi viu de debò, es produeix una asimetria que, si ultrapassa certs límits, pot arribar a tenir efectes catastròfics.
Fa quatre o cinc anys, en l'habitualment distesa darrera sessió d'un curs de postgrau, vaig mantenir una conversa informal amb un grup d'estudiants estrangers. Hi havia una noia nord-americana, una neerlandesa, una alemanya, dos nois de Mèxic DF, un italià i més persones la nacionalitat de les quals ara no recordo. La majoria feia més d'un any que vivien a Barcelona i, pel que vaig poder comprovar, tenien uns coneixements de la ciutat que anaven molt més enllà de les esquemàtiques coordenades turístiques habituals. Havien canviat nombroses vegades de domicili, fins que van trobar "el que buscaven". La majoria s'havia instal·lat al barri de Gràcia, o a indrets amb unes característiques urbanes semblants. La idea d'aquest article va sorgir d'un comentari en aparença banal, però que en realitat contenia una enorme càrrega de profunditat. "Vam venir [a Barcelona] perquè és una gran metròpoli europea, però ens hi vam quedar perquè podíem viure en un poblet mediterrani [el barri de Gràcia]".
Certament, qualificar el barri de Gràcia com a "poblet mediterrani" resulta, si més no, agosarat. En tot cas, i deixant de banda els matisos semàntics, resulta interessant i significativa la distinció entre la motivació inicial (la ciutat imaginada) que els va portar a Barcelona i la decisió posterior (la ciutat imaginària) d'establir-s'hi d'una manera més o menys estable. Òbviament, no cal ni dir que estem parlant d'un target humà molt concret: persones amb una bona preparació acadèmica, expectatives laborals raonables i, en aparença, pocs problemes de supervivència material. Vull dir que el que hem assenyalat més amunt no val per a l'equatorià que ve a fer de paleta, ni per al nigerià que es dedica a la venda ambulant, ni per a la dona magribina que fa feines domèstiques. Estem parlant d'una altra cosa, i això convindria que quedés clar. Aquest no és el context per especificar la diferència entre valors materials i valors postmaterials teoritzada pel sociòleg nord-americà Ronald Inglehart, però la deixem sobre la taula.
Copyright Guillem Cifré
Per què una persona que es desplaça fins a una gran metròpoli acaba buscant, al capdavall, un poblet, mentre que molta gent que viu en petites poblacions simula la vida de l'urbanita per sentir que també forma part activa del vertigen del món actual? A començaments de la dècada del 1990, l'assagista francès Jean-Didier Urbain va analitzar aquesta estranya pregunta en un assaig irreverent i de vegades hilarant, però alhora ple d'intuïcions de molta volada, que duia per títol L'idiot du voyage, publicat per Plon (n'hi ha la traducció a l'espanyol a Endymion amb el títol El idiota que viaja. Historias de turistas, de l'any 1993). La tesi central és curiosa i està prou ben argumentada. El turista, en les seves múltiples i canviants versions -que van del clàssic consumidor estival de paella i sangria a l'estudiant Erasmus, passant per l'assistent a congressos que allarga la seva estada un cap de setmana, i mil variacions més sobre el mateix tema-, no es vol reconèixer com a tal. No l'accepta gairebé mai, la seva veritable identitat. Sap que durant uns dies és un simple element en l'engranatge de la indústria més important del món, el turisme, però es nega a admetre-ho. Segons Jean-Didier Urbain, la raó d'aquesta actitud en aparença absurda rau en la mitificació de la figura del "viatger", pròpia de l'era victoriana i d'altres contextos colonials i postcolonials. Però la cosa no acaba aquí: el suposat "viatger", per la seva banda, no era res més que una mistificació igualment risible de determinades conductes de l'heroi romàntic. Schliemann descobreix Troia al segle XIX, Carter i Carnarvon troben la tomba de Tutankamon als anys vint, etc. Posteriorment, una legió de noiets de casa bona -en general, vinculats familiarment als alts oficials dels exèrcits colonials- simulen fer el mateix fins ben bé el final de la dècada dels anys seixanta del segle passat, quan la fi del colonialisme coincideix amb l'eclosió del turisme de masses. El darrer "viatger" que s'adscriu a aquesta tradició, tot i que amb motivacions diferents, és el hippy que creu haver descobert (!) Kàtmandu o, tant hi fa, Formentera.
A partir d'aquell precís moment, el turista s'autoubica mentalment en una trajectòria històrica més o menys vergonyosa, una línia descendent que va de les heroiques exploracions romàntiques fins a les sòrdides excursions low cost que s'ofereixen en qualsevol lloc del món. La incapacitat d'admetre aquesta identitat -en les seves diferents facetes- genera, simultàniament, la reinvenció dels llocs que es visitaran. El viatger imaginari (és a dir, el turista o passavolant que no s'accepta a si mateix com allò que és en realitat) obre pas, així doncs, a la ciutat igualment imaginària. De fet, l'acaba construint més enllà de la seva pròpia ment. I això, per raons òbvies, té conseqüències urbanístiques importants i del tot tangibles. El problema -ai!- arriba quan la ciutat fantasiejada per un cert tipus de turisme ja no té res a veure amb les expectatives, els gustos i les necessitats reals de la gent que hi viu de debò tot l'any, o tota la vida. Si aquesta asimetria ultrapassa uns certs límits, la conseqüència pot tenir un efecte catastròfic: la sensació d'haver deixat de formar part d'un projecte col·lectiu que es percep com una cosa aliena en el millor dels casos, i directament hostil en el pitjor.
Sobre les vicissituds de la ciutat imaginada en relació amb la imaginària, Joan Ramon Resina va publicar fa ben poc un assaig que recorre tots els fotogrames de la pel·lícula des de fa 125 anys, aproximadament; és a dir, des de l'Exposició Universal del 1888 fins al Fòrum de les Cultures del 2004. Es diu La vocació de modernitat de Barcelona. Auge i declivi d'una imatge urbana (Galàxia Gutenberg). Els novel·listes i els polítics, els botiguers i els urbanistes, els turistes voluntaris i els immigrants expulsats per la necessitat del seu lloc d'origen, tots ells, sense excepcions, han anat imaginant una metròpoli a mida. Els darrers són potser la legió d'estudiants-turistes adscrits al programa Erasmus, que un bon dia creuen haver descobert un "poblet mediterrani" entre la Diagonal i la Ronda de Dalt i l'endemà estan convençuts d'haver localitzat la capital mundial de la música electrònica.
L'any 1992, durant les Olimpíades, es va produir una insòlita i feliç coincidència entre les expectatives i necessitats dels barcelonins (la ciutat imaginada) i les que s'havien anat formant milions de turistes d'arreu del món (la ciutat imaginària). Tot plegat semblava una conjunció astral d'aquelles que triguen segles a tornar-se a produir. L'èxit fou rotund, indiscutible. La temptació de repetir-lo, tot i saber que per moltes raons era impossible, també. I així, amb només dotze anys de diferència, va arribar el Fòrum. "La naturalesa de l'esdeveniment -diu Resina- era irrellevant: el que importava era que tingués ressò internacional". Però no en va tenir cap. Fou un fracàs, tan rotund i indiscutible com l'èxit de les Olimpíades.
Hi ha ciutats imaginades, com la de Cerdà, i ciutats imaginàries, com les de les guies turístiques. Molt rarament poden arribar a convergir però, en general, no tenen res a veure. Els hippies que anaven a Kàtmandu l'any 1970 volien espiritualitat; els habitants de la ciutat, clavegueres. Esperem que a Barcelona no s'acabi produint una diferència d'expectatives tan preocupant.

dijous 8 d’octubre de 2009

I Congreso COODTUR (Red Internacional de Investigadores en Turismo, Cooperación, Desarrollo)

Los días 15 y 16 de octubre en Vila-Seca, Tarragona.

http://congrescoodtur.org/2009/

El programa:
http://congrescoodtur.org/2009/programaprogramaprogram/



Presentación:

La consideración del turismo como una vía y oportunidad para el desarrollo está vez más presente en las políticas socioeconómicas de los países, en las estrategias de los países receptores de ayuda internacional y en los objetivos o planes de las agencias de cooperación internacional y organismos donantes. Algunos hechos que han contribuido a este aumento de protagonismo del turismo son entre otros el consenso alcanzado en reuniones internacionales sobre la capacidad del turismo para contribuir al desarrollo socioeconómico y más concretamente al alivio de la pobreza, como se recoge en los Objetivos de Desarrollo del Milenio fijados por las Naciones Unidas.

La trascendencia y magnitud de la trayectoria recorrida hasta ahora exige que se dediquen esfuerzos en conocer, analizar, medir y evaluar la efectividad y capacidad real del turismo como herramienta de cooperación también desde una perspectiva académica y de investigación. La celebración de este evento es el punto de partida de la reciente constituida Red Internacional de Investigadores en Turismo, Cooperación, Desarrollo (COODTUR), cuyos objetivos principales son generar conocimiento sobre cooperación; centralizar, compartir y transferir información e incidir en las agencias de cooperación. Éste de hecho es el objetivo fijado por COODTUR para este congreso.

dimarts 6 d’octubre de 2009

Una especie llamada turista

"Este verano, la imagen de la "Barcelona, ciudad diseño" que todos quieren visitar se ha visto agitada por un agrio debate que está poniendo en entredicho el modelo de crecimiento turístico que rige en este icono del mediterráneo. No es lo mismo que un turista pasee semidesnudo por la Rambla que pillar a uno de ellos yendo de putas en el "Mercat de la Boqueria"; como tampoco lo es el aumento de basuras o de meados en la vía pública que experimenta la ciudad cada verano con las fiestas de extranjeros en pisos alquilados y hasta altas horas de la madrugada. No son comparables, pero algunos quieren ver en este mejunje el caldo de cultivo perverso que hace que el "made in Barcelona" cada vez tenga menos glamour. En los últimos 15-20 años, el turismo se ha convertido en todo un fenómeno global. No sólo en su aspecto económico, sino también como impacto a tener en cuenta en aquello".


Un documental de Ana Solana y Eduardo Laplaza, Imagen: Nicolás Sánchez, Sonido: Juan Baño, Montaje: Ramón Rull


EL ESCARABAJO VERDE (RTVE)

El escarabajo verde - Una especia llamada turista



Link:http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090913/escarabajo-verde-una-especia-llamada-turista/584110.shtml (MEDIATECA DE RTVE)

divendres 21 d’agost de 2009

Lecturas de Turismo y Desarrollo.

El turismo en la cooperación internacional: De las brigadas internacionalistas al turismo solidario. (2009)

Jordi Gascón. Antropólogo y coordinador de Acción por un Turismo Responsable

El viaje solidario es una actividad marginal en el sector de las ONGD: sólo unas pocas las organizan, e incluso para la mayoría de éstas se trata de una ocupación secundaria. No obstante, es un ámbito en el que se evidencia la deriva, en las últimas décadas, de la cooperación de ONGD hacia posiciones conservadoras y acríticas. El presente trabajo presenta tres niveles de lectura. El primero estudia el devenir del turismo solidario, así como las discusiones en los que está inmerso. El segundo nivel enfrenta los diferentes acercamientos existentes en el turismo como instrumento de cooperación, evidenciando que el binomio turismo-cooperación es un espacio en el que la cooperación neoliberal se maneja con soltura y es especialmente propositiva. El tercer nivel de lectura repara en la cooperación no gubernamental en su conjunto. Concretamente, permite ilustrar la citada deriva hacia posiciones conservadoras en un caso concreto, el turismo solidario. Tres lecturas y un propósito: la repolitización de la labor de las ONGD a la luz de nuevos paradigmas como la Soberanía Alimentaria o el Decrecimiento.


Libro publicado a iniciativa de Acció per un Turisme Responsable - ATR y el Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament (El Col·lectiu), con el apoyo del Ajuntament de Barcelona - Programa Barcelona Solidària.



Do not disturb Barceló: Viaje a las entrañas de un imperio turístico (2009).

Joan Buades. Activista social i investigador a Albasud i Acció per un Turisme Responsable. Col·laborador al GIST de la UIB.

Dicen los economistas que el turismo es la primera industria del planeta. Aun as í, sorprende lo poco que sabemos de ello, como si fuera oro todo lo que reluce. A diferencia de sectores como la energía o la banca, firmas como Barceló, Sol Meliá, NH, Riu, Iberostar o Fiesta gozan de un prestigio inmaculado, ya que son percibidas como sinónimo de placer cómodamente organizado y buques insignia de la octava economía más "productiva" del globo, la española.


Esta biografía de una transnacional de vanguardia nos conducirá por las entrañas de un imperio turístico muy ilustrativo de la naturaleza plástica del capitalismo, aquel sistema cuya especialización básica es la industria del dinero. Barceló, nacida en Mallorca hace décadas al socaire del Franquismo, se ha convertido hoy en la primera transnacional hotelera española en los Estados Unidos con importantes intereses en el Caribe y el Magreb. Viajaremos por cuatro continentes acompañados por anfitriones de excepción (desde el rey de Marruecos hasta el partido comunista chino, pasando por una pléyade de serviciales presidentes centroamericanos). Y experimentaremos los agujeros negros de las autopistas del dinero junto con grandes bancos, hedge founds y un sinfín de paraísos (fiscales). Sin perjuicio, no faltaría más en una marca de todo incluido, de degustar el compromiso social y ambiental de Barceló en tiempos de crisis de civilización. No recomendado para personas con conciencia intermitente.


Los dos libros han sido publicados por Icaria.